La normativa sobre filiació del dret civil català vigent evidencia les tensions existents entre voluntat i biologia en la definició dels conceptes legals de mare i pare . La present monografia ho posa en relleu a partir de l'estudi de casos de mares i pares biològics que volen deixar de ser mares i pares legals, de mares i pares no biològics que volen ser considerats mares i pares legals, i d'homes que són legalment mares i dones que són legalment pares.

A partir de l'increment del número de persones nascudes en el marc de famílies no matrimonials es qüestiona la classificació tradicional entre filiació matrimonial i no matrimonial, així com l'abast de la presumpció de paternitat, que es proposa ampliar. L'estudi de la regulació de la filiació derivada de tècniques de reproducció assistida, incloses les post mortem , condueix a l'anàlisi dels requisits del consentiment a aquestes tècniques, que han estat objecte d'una interpretació flexible per part dels tribunals catalans, en contrast amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i d'altres tribunals espanyols. En aquest àmbit, se subratllen les incoherències que comporta, en matèria de filiació, el recurs a regles basades en la biologia, el que fa necessari establir regles específiques per a la filiació derivada de tècniques de reproducció assistida. Amb tot, s'adverteix dels problemes que comportaria prescindir per complet de les normes que regulen l'anomenada filiació per naturalesa , com també de que les solucions ofertes per la comaternitat no sempre són traslladables a la copaternitat.

En darrer terme, es dona notícia d'alguns casos resolts per tribunals estrangers, en els quals s'ha discutit l'aplicació dels conceptes pare i mare a homes i dones trans. A la llum de la tendència recent cap a sistemes de reconeixement legal del canvi gènere basats en l'autodeterminació, es conclou que la legislació hauria de tenir en compte la identitat de gènere reconeguda legalment també des del punt de vista de la determinació de la filiació.